LA TOSSA

El dia 3 de maig, dia de la Santa Creu, els herbessencs pujen a la tossa per a celebrar la rogativa en la que es beneixen els termes per demanar bones collites.
La tradició es remonta en els temps i s'ha fet tots els anys, malgrat les inclemències del temps: s'hi ha anat plovent i nevant.
Els darrers anys, per afavorir l'assistència dels herbessencs que viuen fora, la Tossa es celebra el primer diumenge del mes de maig.

La tradició

Els herbessencs eixien de l'esglèsia en processó presidida pel capellà amb la seva capa, que es deixava a casa Bernat, i amb la creu petita. I seguien la romeria per la Costa Roja; a la meitat del camí, cap al de Mariano, es feia un descans i es seguia fins les Fossetes on s'aturaven per descansar, resar un parenostre i tirar dues pedres, una a cada montó de pedres (la tradició diu que hi ha enterrats un capità i la seva dona que estava embarassada i que van ser morts quan fugien durant la guerra carlista, es diu que a vegades se senten els plors del xiquet) ;desprès seguien el camí cantant la lletania dels sants fins arribar a l'esplanada de la tossa.
Desprès de descansar una estona anaven al pigronet de la Tossa per començar la ceremònia, on es llegien els 4 evangelis, es beneien els termes i es resava pels sants, santes i verges de tots els pobles del voltant.

En acabar la ceremònia baixaen a l'esplanada , el capellà beneia les rotlletes que havien pastat al forn les xiques i els de l'ajuntament repartien les rotlletes (unes per a menjar allí mateix mesclades amb bon vi de les bones bodegues d'Herbers i les altres per a emportar-se-les a casa per a familiars i amics)entre tots els assistentes asseguts en un pilot, tots en rengs, fent pinya, que representava la unió de tots els herbesencs.

En haver fet la xerrada i haver menjat les rotlletes regades amb el bon vi de les botes dels assistents anaven a dinar a la part del solar si feia fret o a l'altre costat si feia calor: asseguts en grups, cada u treia la seva manta i la fiambrera i començaven a dinar, compartint l'especialitat de cada casa i fent una menjada col·lectiva, on es podia degustar tata classe de plats casolans: croquetes, conill,pollastre, costelles, coques i tot tipus de postres casolans, tot regat amb bons vins i amb bon aiguardent d'Herbers (els jovens i algunes famílies feien fogueres per rostir carn).
Una volta acabat el dinar i petada la xerrada, es començava a fer jocs col·lectius(el gat i la rata, i d'altres) i a arrastrar la gent: al principi es tallava una rama de pi per arrastrar la gent, o es feia amb una manta, però al final s'arrastrava tirant de le cames costes avall.
La baixada es feia per l'altre costat: per les Coves Foradades; als Casalets es feia una primera parada i es repartien uns troços de rotlleta i es continuava el camí fins la font d'en Cardona on es feia la darrera parada i d'on eixia el capellà, el sacristà, dos escolanets i uns jovens per tocar les campanes pel camí del Castell; els altres seguien el camí per entrar al poble pel carrer del Sol.
Allí esperaven l'arribada de la processó que havia eixit de l'esglèsia amb els pendons i els guions que s'inclinaven tres vegades davant la creu que es trobava al carrer del Sol mentres es cantava el "o vere Deus"; quan sortia la processó de l'esglèsia començaven a repicar totes les campanes que no paraven de fer-ho fins l'arribada de la processó a l'esglèsia i el començament de la missa.